Descrição
Com a conseqüència del punt de vista narratiu escollit per Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) és, sens dubte, l’obra amb més força fraseològica de l’autora. Aquest fet, inevitablement, hagué de complicar la tasca de traduir la novel·la al castellà a Joan Francesc Vidal i Jové, traducció que va ser publicada el 1975 per l’editorial Planeta amb el títol Jardín junto al mar. Donada l’escassa atenció que la crítica especialitzada ha prestat a aquesta obra i la mancança d’estudis que analitzen l’ús que Mercè Rodoreda fa de la llengua a les seues obres, en aquest article, ens plantegem dos objectius: d’una banda, analitzar l’ús que Mercè Rodoreda fa de les unitats fraseològiques a la novel·la; i de l’altra, comprovar quina ha estat la variació fraseològica duta a terme en la traducció al castellà de l’obra.ABSTRACT Because of the narrative point of view chosen by Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) is, undoubtedly, the work with more phraseological force written by the author. This fact inevitably had to complicate the task of translating the novel into Spanish for Joan Francesc Vidal i Jové, whose translation was published by Planeta in 1975 titled Jardín junto al mar. Given the scant attention that the critics have paid to this novel and the lack of studies examining the use that Mercè Rodoreda makes of the language in her novels, in this article, we consider two objectives: firstly, to analyse how Mercè Rodoreda uses phraseological units in the novel; and on the other, which has been the phrasal variation held in the Spanish translation of this work.Keywords: Mercè Rodoreda; Jardí vora el mar; phraseology; translation.||http://dx.doi.org/10.5007/1980-4237.2014n16p79Com a conseqüència del punt de vista narratiu escollit per Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) és, sens dubte, l’obra amb més força fraseològica de l’autora. Aquest fet, inevitablement, hagué de complicar la tasca de traduir la novel·la al castellà a Joan Francesc Vidal i Jové, traducció que va ser publicada el 1975 per l’editorial Planeta amb el títol Jardín junto al mar. Donada l’escassa atenció que la crítica especialitzada ha prestat a aquesta obra i la mancança d’estudis que analitzen l’ús que Mercè Rodoreda fa de la llengua a les seues obres, en aquest article, ens plantegem dos objectius: d’una banda, analitzar l’ús que Mercè Rodoreda fa de les unitats fraseològiques a la novel·la; i de l’altra, comprovar quina ha estat la variació fraseològica duta a terme en la traducció al castellà de l’obra.ABSTRACT Because of the narrative point of view chosen by Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) is, undoubtedly, the work with more phraseological force written by the author. This fact inevitably had to complicate the task of translating the novel into Spanish for Joan Francesc Vidal i Jové, whose translation was published by Planeta in 1975 titled Jardín junto al mar. Given the scant attention that the critics have paid to this novel and the lack of studies examining the use that Mercè Rodoreda makes of the language in her novels, in this article, we consider two objectives: firstly, to analyse how Mercè Rodoreda uses phraseological units in the novel; and on the other, which has been the phrasal variation held in the Spanish translation of this work.Keywords: Mercè Rodoreda; Jardí vora el mar; phraseology; translation.
